Facilitació i reptes al I Fòrum Temps de Pati Saludable.
Sol anar a Menorca a desconnectar, però el passat cap de setmana de 21 i 22 de novembre l’objectiu va ser diferent. Hi vaig anar per fer feina com a facilitador de grups i participar en l’organització del I Fòrum Temps de Pati Saludable a Ferreries.
La proposta era clara: reunir més de 60 persones —entre docents, famílies, tècnics/es i persones expertes— per parlar d’una cosa que de vegades passa desapercebuda: què passa a les escoles quan sona el timbre del pati.
Aquest projecte, que ja duim rodant des del 2024 a Mallorca, va aterrar a l’illa veïna amb la intenció de compartir experiències i veure què s’està movent per allà. I el que em vaig trobar va ser, sobretot, moltes ganes de fer coses i algunes experiències molt destacades.
Diferents mirades: el repte de la facilitació
Exercir de facilitador de grups amb perfils heterogenis sempre és interessant. Al CEIP Castell de Santa Àgueda no només hi havia mestres convençuts; hi havia famílies preocupades, directors/es fent malabars i alguns representants de l’administració.
La nostra feina allà va ser intentar que totes aquestes visions, de vegades diferents, trobassin punts en comú. Vàrem fer feina en diverses dinàmiques i varen sortir alguns temes importants sobre el que necessitam millorar:
- Més verd, manco gris: No és caprici estètic. Els patis actuals solen ser durs i calorosos. Naturalitzar-los és una necessitat bàsica perquè siguin espais més amables.
- Gestió de conflictes: El pati és on passen les coses (bones i dolentes). Es va parlar molt d’usar aquest temps per educar, no només per vigilar. Eines com la mediació entre alumnes són útils si s’apliquen bé.
- Espai per a tothom: Si el 80% del pati és una pista de futbol, estam deixant fora molta gent. Cal diversificar el joc perquè sigui un espai realment inclusiu.
Bones idees i frens reals
Vàrem escoltar n’Imma Marín i vàrem compartir experiències locals molt potents. Però no m’agrada idealitzar aquestes trobades; també s’ha de parlar de les dificultats.
A les taules de feina, la gent va ser molt clara. Hi ha idees i empenta, sí, però el dia a dia és complicat. Els equips directius topen amb molta burocràcia per a qualsevol canvi d’infraestructura, les normatives d’homologació són rígides i, com sempre, falta finançament específic per a això.
La conclusió que m’emport és que la voluntat dels docents és imprescindible, amb convenciment i mirada de mitjà termini, però les famílies poden ser un motor important i hi ha d’haver una feina comuna real. Així i tot, amb això no n’hi ha prou. Cal que les institucions (Ajuntaments i Conselleria) posin facilitats i recursos reals.
El pols dels assistents: il·lusió i ganes de més
Revisant les valoracions posteriors a la trobada, hi ha una paraula que es repeteix implícitament: necessitat. La sensació general és que transformar el pati ja no és una moda, sinó una urgència real compartida per molts centres.
La ponència de n’Imma Marín va ser la injecció d’energia que molts necessitaven, i les valoracions així ho reflecteixen amb puntuacions molt altes. Però com a facilitador de grups, m’interessa molt escoltar el que “va faltar”, perquè aquí és on creixem:
- Fam de debat: Diversos assistents varen comentar que els hauria agradat tenir encara més temps per a l’intercanvi i les preguntes. Que la gent es quedi amb ganes de parlar més, en lloc de mirar el rellotge per partir, és el millor senyal que el tema és viu.
- Aterrar en allò concret: Hi ha una demanda clara d’eines tangibles. “Més suggeriments de materials”, “jocs concrets per etapes” o “on aconseguir finançament” són peticions que ens duim anotades, si bé el nostre propòsit no és convertir el Fòrum en un espai formatiu, sinó d’intercanvi.
- Veus pendents: Qualcú va apuntar una cosa ben aguda: per a la pròxima, potser hi haurien de ser els propis alumnes. Al cap i a la fi, són els protagonistes d’aquest temps i espai.
En resum
Torn a Mallorca satisfet per la feina feta. Veure l’espai ple un divendres i un dissabte, i escoltar experiències reals de transformació de patis (el propi CEIP que ens va acollir va ser una experiència clara), demostra que l’assumpte importa, i que a Menorca hi ha una sensibilitat especial per aquest tema. Les organitzacions educatives són vives i volen millorar, i poder acompanyar aquest procés com a facilitador de grups és la part que més gaudesc de la meva feina.
El pati no és un temps mort, és part fonamental de l’educació i la salut dels alumnes. Queda molta feina per fer perquè els nostres espais estiguin a l’altura, però passes com aquest Fòrum són la direcció correcta.
Com veus tu el pati de l’escola dels teus fills? I el que tu va tenir? Creus que influeix tant com pensam?
