Descobrint el Treball de Processos: una mirada profunda als nostres grups
Reflexions després de la primera sessió de l’Any Base a Mallorca.
A vegades, fins i tot després d’anys facilitant grups, seleccionant talent i acompanyant líders, un sent que hi ha “quelcom més” sota la superfície de les reunions i els conflictes. Aquesta curiositat m’ha portat aquest cap de setmana a iniciar l’Any Base en Treball de Processos aquí, a la meva estimada Mallorca.
Ha estat una primera trobada intensa, d’aquelles que et mouen el marc mental. Per a aquells que no estigueu familiaritzats amb aquesta metodologia, m’agradaria compartir de forma senzilla què és el que m’ha atrapat i com crec que pot transformar la manera com entenem les nostres organitzacions i a nosaltres mateixos.
Les arrels: de la física quàntica a l’ànima humana
El primer que em va cridar l’atenció és l’origen d’aquesta disciplina. El seu creador, Arnold Mindell, era físic abans que psicòleg. Això es nota en el seu enfocament: no mira els problemes com a errades a corregir, sinó com a processos en moviment.
El Treball de Processos beu de la psicologia de Jung, però també del Taoisme i de la física quàntica. La idea central és fascinant: el “mestre” no és el facilitador, sinó el propi procés. Com l’aigua que busca el camí de menor resistència, el conflicte en un grup o el símptoma en una persona porten una informació que necessita ser desplegada perquè quelcom nou succeeixi.
La Democràcia Profunda: totes les veus compten
Un dels pilars que més ressona amb els meus valors ètics és la Democràcia Profunda. Normalment, en democràcia, la majoria decideix. En facilitació estàndard, busquem el consens.
Però la Democràcia Profunda va un pas més enllà: sosté que perquè una solució sigui sostenible, totes les veus han de ser escoltades, especialment aquelles que ens resulten molestes, marginals o disruptives. Si ignorem aquesta veu “difícil” en una reunió, aquesta energia no desapareix; es queda sota la taula, boicotejant els acords. Donar la benvinguda a allò pertorbador és, paradoxalment, el que aporta la pau i la claredat.
Els tres nivells de la realitat
Durant la formació, vam explorar com la realitat no és plana. En el Treball de Processos distingim tres nivells:
- Realitat Consensuada: Els fets, els números, els problemes que tots veiem i podem mesurar. És on solem moure’ns en el dia a dia professional.
- Terra de Somnis (Dreamland): Aquí viuen les nostres percepcions subjectives, les projeccions i els sentiments. És un nivell no mesurable però que influeix totalment en com treballem.
- El Nivell de l’Essència: Un espai més profund, de connexió no dual, on les polaritats es dissolen. És aquell moment en un grup on, després de molta tensió, de sobte “sentim” que som u.
Aprendre a cremar la nostra pròpia llenya
Una de les metàfores que més m’ha agradat ha estat la de “cremar llenya”. Com a facilitadors o líders, tots portem la nostra pròpia “motxilla” de prejudicis, pors i crítics interns.
Fer “treball interior” consisteix a aprendre a fer servir aquest foc intern per escalfar-nos i donar llum, en lloc de deixar que la llenya s’acumuli fins que un comentari aliè encengui la guspira i acabem cremant la casa. Si aprenc a facilitar els meus propis conflictes interns —aquest crític que em diu “no en saps prou”—, estaré molt més preparat per acompanyar el foc dels altres.
Una nova mirada al conflicte
M’emporto d’aquest primer mòdul la idea que els rols en un grup són com imants. A vegades, una persona es queda “atrapada” en el rol de la queixa, però aquesta queixa pertany al camp grupal. Si entenem que les persones són més grans que els rols que ocupen, podem deixar de jutjar-nos i començar a dialogar amb el que la situació ens està demanant.
Torna a les meves sessions de consultoria amb la mirada renovada. No es tracta només de gestionar equips, sinó de tenir la valentia de sostenir el “punt calent” el temps suficient perquè aparegui la saviesa que el grup ja té, però que encara no sap expressar.
Continuaré caminant en aquest viatge. Sembla que he trobat un sender fascinant que pot contribuir a construir organitzacions més humanes, ètiques i, sobretot, conscients.
