Publicat el: 04/04/2024

Fa unes setmanes vaig facilitar una reunió amb un grupet d’uns 13 joves d’entre 15 i 16 anys, en el marc d’un programa de joves emprenedors que estem duent a terme des de Go Consulting.

Aquell dia en concret vaig demanar que ells mateixos fessin una anàlisi sobre com descriuen la seva pròpia generació (La Generació Z, de persones nascudes aproximadament entre el 1997 i el 2012). Després d’un treball de reflexió en grups, en la posada en comú van compartir algunes idees que em van semblar interessantíssimes.

Entre elles, avui em quedaré amb una: tenen la percepció de que la seva generació està perdent la capacitat de parlar sense tecnologia pel mig. “La nostra forma de comunicació és molt tecnològica” o “sovint utilitzem codis que són propis a les xarxes socials” -em van dir- “però cada vegada ens parlem menys directament i cara a cara, “a més, som molt sensibles al ‘m’agrada‘ i a la manca de likes“. Aquests comentaris, sens dubte, me’ls van transmetre com a alguna cosa que no els acaba d’agradar del tot.

Mentiria si digués que la meva visió personal al respecte no té res de “adultista”, ja que la meva postura és inevitablement parcial. Concretament, sí que percebo les noves generacions que venen darrere de la meva com a menys resilients, igual que la meva generació també ho ha de ser si la comparem amb les que ens precedeixen.

Però en el cas del “hem de parlar” la meva impressió és que aquesta tendència ens arrossega a tots i totes, i la veig més com un repte de la transformació social que un tema merament generacional.

El cert és que en el meu context professional estic notant que la figura del facilitador de grups està cada vegada més valorada, i que són cada vegada més els encàrrecs que em arriben on requereixen un facilitador o facilitadora professional.

Penso que hi ha una relació directa entre la desconnexió personal a la qual ens estem enfrontant amb el valor creixent que li donem a comptar amb espais humans de qualitat. El fet de tenir l’oportunitat de trobar-se presencialment, de tenir un espai cuidat ja sigui de reflexió en grup, de presa de decisions, de creació i generació d’idees, o de celebració, és alguna cosa que, per cada vegada més escàs, potser és més apreciat.

En un món cada vegada més enredat en la tecnologia i la comunicació digital, és essencial recordar el valor intrínsec del contacte humà directe. La Generació Z ens desafia a reconsiderar com ens relacionem, assenyalant la importància de parlar cara a cara i reconnectar amb la nostra humanitat compartida.

Enmig de la recerca d’eficiència i productivitat, no perdem de vista el poder transformador dels encontres presencials i els espais cuidats d’interacció genuïna.

En última instància, la veritable eficàcia rau en la nostra capacitat per comunicar-nos i connectar-nos autènticament els uns amb els altres, més enllà de les pantalles i els dispositius.