Sóc dic Jorge Serrano i actualment treballo com a facilitador de grups a Mallorca. Potser us preguntareu, i això què és?
Doncs bé, ser un facilitador de grups va més enllà de dirigir reunions i coordinar activitats. És una experiència profundament humana que requereix empatia, escolta activa i habilitats de comunicació, tot i que també intuïció. En aquest post, us portaré en un breu viatge personal a través de la professió d’un facilitador de grups.
Com és un bon facilitador de grups? Per a mi, un facilitador de grups és, en primer lloc, algú apassionat per les persones, que és capaç d’explorar diferències i punts en comú en el grup. Parlem d’un professional dedicat a crear un espai segur i acollidor, on els participants puguin expressar-se lliurement, aprendre els uns dels altres i col·laborar en benefici d’objectius comuns. Es tracta d’una vocació que implica ajudar els altres a trobar la seva veu i descobrir noves perspectives.
Abans de cada sessió, els facilitadors ens submergim en un procés de preparació profunda. Investiguem els temes a abordar, seleccionem activitats i generem materials que facilitin la interacció, l’aprenentatge i el benestar personal. És habitual veure’ns carregats d’adhesius, gomets, targetes, post-its, fulls de treball, ja que volem assegurar-nos que disposem d’eines visuals i útils que estimulin la participació, tant en format presencial com virtual.
Ser facilitador i formador no és el mateix. El formador es concentra en la transmissió de coneixements i habilitats específiques; no obstant això, el facilitador no ha de ser expert de l’àrea en qüestió, sinó que es concentra en el procés i la dinàmica del grup.
El millor d’aquesta professió és presenciar les transformacions personals i col·lectives que ocorren en cada grup. Veure com els participants adquireixen una mirada més madura i amorosa sobre el grup i/o el projecte.
El pitjor de ser facilitador: tot i que la feina de facilitador és gratificant, també pot ser esgotadora emocionalment. Manejar les emocions intenses dels participants, enfrontar-se a conflictes o lluitar contra la resistència al canvi pot provocar desgast. A més, pot ser un repte mantenir l’equilibri entre les necessitats individuals i les metes del grup. Per superar aquests desafiaments sovint és interessant treballar amb l’ajuda d’una persona co-facilitadora i fer una tasca d’autoreflexió després de les sessions.
Conclusió: facilitar no és fàcil, tot i que ho semblin 😊 Si la sessió no va com esperat, la frustració és alta, tant per al facilitador com per als participants. Per contra, quan tot surt bé, el nostre treball quedará molt invisibilitzat, però així ha de ser, ja que vol dir que el procés flueix i el facilitador no ha tingut un protagonisme que realment no li correspon.
